Davant la gravetat de la situació, el Govern espanyol ha decidit paralitzar tots els procediments judicials i administratius.
Els terminis per a pagar impostos i deutes tributaris, presentar declaracions i autoliquidacions es mantenen.
Els terminis de compliments de les obligacions civils acordades en pactes privats entre les parts tampoc es suspenen però, en cas de força major, no generen les conseqüències jurídiques previstes per a l’incompliment
La crisis del coronavirus ha forçat a les autoritats espanyoles a declarar l’estat d’alarma i prendre mesures per evitar el contagi massiu, entre les quals es troba la limitació de la llibertat de circulació o la suspensió de l’activitat educativa presencial. Aquesta situació afecta a tot el territori espanyol i es mantindrà durant un mínim de 15 dies a comptar des de les 0:00 del 15 de març de 2020, moment en el que l’estat d’alarma va entrar en vigor.
Des d’un punt de vista jurídic, però, les mesures que tenen més rellevància són les previstes a les Disposicions Addicionals del Reial Decret 463/2020, que ordenen la suspensió dels terminis processals i administratius. A més, en relació amb l’exercici de qualsevol tipus d’acció, es paralitzen també els terminis de prescripció i caducitat.
Terminis processals
La Disposició Addicional segona preveu la suspensió de tots els terminis previstos a les normes processals de tots els ordres jurisdiccionals i estableix que el còmput es reprendrà “en el moment que perdi vigència” el Reial Decret o les seves pròrrogues. No obstant, en el pròpia DA 2ª s’estableixen excepcions tals com el procediment per a la protecció de drets fonamentals, l’habeas corpus o l’adopció de mesures de protecció del menor.
A més, el Consell General del Poder Judicial va emetre un comunicat en el que s’exposen els serveis essencials de l’Administració de Justícia durant el confinament per la pandèmia del COVID-19, acordats conjuntament amb el Ministeri de Justícia i la Fiscalia. L’acord preveu fins a dotze excepcions a la suspensió processal, entre les que es troba la tramitació dels ERE i ERTE, els internaments urgents o qualsevol altra actuació que de no practicar-se podria causar una “perjudici irreparable”.
Terminis administratius
El Reial Decret 463/2020 a la DA 3ª, suspèn també els terminis per a la tramitació dels procediments administratius i preveu que el seu còmput es reprengui de la mateixa manera prevista per als terminis processals. És inqüestionable, per tant, que aquesta mesura afecta a tots els procediments en curs, així com a la prescripció dels drets de l’Administració Tributaria i la caducitat dels procediments tributaris.
No obstant, ni el Reial Decret 463/2020 ni Hisenda s’han pronunciat encara sobre si els efectes d’aquesta norma s’estenen a les obligacions materials i formals del contribuent tals com el pagament d’impostos i deutes tributaris o la presentació de declaracions i autoliquidacions. Per tant, fins que l’Administració Tributaria no es manifesti al respecte, els terminis relacionats amb les obligacions del contribuent es mantenen.
Terminis civils
Així mateix, la DA 4ª del Reial Decret 463/2020 preveu la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de “qualsevol acció o dret” i disposa que quedaran suspesos, no interromputs, la qual cosa vol dir que no es tornaran a comptar des del principi sinó que es paralitzaran i el seu còmput continuarà un cop finalitzi el període de vigència de l’estat d’alarma.
Terminis fixats en pactes privats
Respecte d’aquells supòsits en els que les parts hagin fixat terminis en pactes de naturalesa privada, el Reial Decret 463/2020 no estableix cap tipus de suspensió. Per tant, en principi, en cas d’incompliment es desencadenaran les conseqüències jurídiques previstes, que poden ser de caràcter resolutori o indemnitzador.
El problema sorgeix en aquells casos en els que una de les parts vol complir però per raons alienes provocades per l’aturada del país no pot. El Codi Civil català no preveu res respecte els supòsits de força major, però l’article 1105 del Codi Civil espanyol preveu que, excepte en casos expressament
previstos a la llei, ningú està obligat a respondre per esdeveniments que no es podrien preveure o que, tot i haver-se pogut preveure, fossin inevitables.
Però, és aplicable el Codi Civil espanyol a Catalunya? El Codi Civil català, segons el que disposen les normes de conflicte recollides a l’article 10.5 del Codi Civil Espanyol, és una norma d’aplicació principal en matèria d’obligacions contractuals, però l’actual inexistència d’un dret contractual català complet obliga a l’aplicació subsidiària del dret civil comú en tot allò en el que el dret català no es pugui autointegrar.
Per tant, donat que el Codi Civil català no fa cap previsió sobre la força major, son d’aplicació les disposicions del dret civil comú, la qual cosa suposa que no tindran efecte les conseqüències jurídiques previstes per l’incompliment dels terminis quan la part no compleixi per raons alienes no previsibles o previsibles però inevitables.
