A partir de juny de 2020 els perjudicats per la resolució del Popular que hagin adquirit les accions al mercat secundari no podran recuperar la seva inversió

Només els perjudicats per la
resolució de l’entitat que haguessin adquirit les accions en el mercat
secundari entre maig de 2016 i maig de 2017 podran optar a recuperar les seves
inversions

El Tribunal Suprem canvia de criteri i estableix que qui va adquirir les accions al mercat secundari no podrà intentar la nul·litat de la compra per falta de legitimació passiva del Santander.

Fins a mitjans del 2019, gran part dels accionistes afectats per la resolució de Banco Popular de 7 de juny de 2017 han recuperat les seves inversions demandant al Banco Santander —successor del Popular des que es van fusionar després de comprar-lo pel preu d’un euro— per vici en el consentiment prestat en el moment de subscriure el contracte. Els perjudicats per la devaluació de les accions al·legaven que les havien adquirit creient erròniament en la imatge de solvència que projectava l’entitat mitjançant el subministrament públic d’informació inexacte en l’ampliació de capital de maig de 2016, una informació que inclús dos pèrits designats pel Banc d’Espanya han descrit com a “massa optimista”.

El Tribunal Suprem en la Sentencia nº371/2019 ha resolt que els inversors que haguessin adquirit les seves accions al mercat secundari no poden demandar al banc emissor de les accions per manca de legitimació passiva. Segons el Suprem, la compravenda de títols al mercat secundari es configura com una compravenda entre una empresa d’inversió i l’adquirent, que té per objecte unes accions que la empresa d’inversió obté directament de l’emissor. Per tant, l’emissor de les accions no és part en el contracte que es pretén anul·lar, la qual cosa comporta que no tingui legitimació passiva. Aquest canvi de criteri del Suprem ha limitat les possibilitats de defensa dels inversors, ja que per a recuperar les seves inversions només els queda la via de l’acció de danys i perjudicis derivats de la inexactitud del fullet informatiu.

Danys i perjudicis

Es tracta d’una acció que, de conformitat amb l’article 38 del Text Refós de la Llei del Mercat de Valors, prescriu al cap de tres anys des que el reclamant pugui tenir coneixement de la falsedat o les omissions en relació amb el contingut del fullet. Atès que les accions van perdre el seu valor per la resolució de l’entitat, es considera que fins aquest moment els inversors no professionals no podien saber que l’entitat no era tan solvent com el fullet expressava. Així, el dies a quo o inici del termini de prescripció és des del dia 7 de juny de 2017 i, per tant, finalitza el pròxim 7 de juny de 2020.

L’exercici d’aquesta acció, a més del termini de prescripció, està condicionada al període de vigència del fullet  informatiu, que segons l’article 27 del Reial Decret 1310/2005, és de dotze mesos des de la seva publicació el
dia 26 de maig de 2016. Per tant, a causa del canvi de criteri del Tribunal Suprem, aquells que haguessin adquirit les seves accions al mercat secundari només podran recuperar la seva inversió si les van comprar entre el 26 de maig de 2016 i el 26 de maig de 2017, sempre que reclamin els danys i perjudicis abans del dia 7 de juny de 2020.