El Tribunal Constitucional ha resolt que la transmissió en pèrdues d’un bé no genera el fet imposable de la plusvàlua i que la quota impositiva superior al benefici de la transmissió és confiscatòria
L’impost de la plusvàlua ha sigut objecte d’una intensa batalla judicial en els darrers anys que encara no ha finalitzat i que ha generat una situació d’incertesa en relació amb l’obligació de pagament, les vies de reclamació i la forma de determinació dels valors d’adquisició i transmissió.
Pèrdues patrimonials
De moment, el Tribunal Constitucional, en la Sentència núm. 59/2017 d’11 de maig de 2017, ha disposat que no pot exigir-se la plusvàlua quan no es produeixi un increment de valor del terreny en el moment de la transmissió del bé, ja que considera que són situacions inexpressives de capacitat econòmica que no poden ser sotmeses a gravamen. Per tant, s’obre la possibilitat d’impugnar la plusvàlua en aquells supòsits en què es derivi una pèrdua patrimonial de la transmissió.
Aquesta qüestió l’ha matisat el Suprem establint, en Sentencia núm. 1163/2018 y núm. 1248/2018 de 9 i 17 de juliol, que l’impost no es pot exigir quan el subjecte passiu pot provar que en la transmissió no hi ha hagut cap increment de valor. A més, ha resolt que els valors que consten en les escriptures d’adquisició o transmissió són prova indiciaria suficient per acreditar la inexistència d’increment de valor del sòl i que, un cop aportada, serà l’Administració qui haurà d’acreditar el contrari.
Plusvàlua confiscatòria
A més, en Sentència núm. 126/2019 de 31 d’octubre de 2019, el Constitucional ha establert que també es podria reclamar la plusvàlua quan el benefici obtingut de la transmissió sigui inferior a la quota impositiva que resulta a pagar, ja que considera que en aquest cas és confiscatòria. Aquesta resolució no és tan bona notícia com sembla doncs comporta que la plusvàlua sigui perfectament legal i constitucional fins i tot en els casos en els quals tot el benefici es destini al pagament de l’impost.
Una altra qüestió que ha generat discussions que sembla que encara no estan del tot resoltes, és la determinació de la composició del valor d’adquisició i el valor de transmissió. De moment, el Tribunal Suprem, en Sentència núm. 313/2019 de 12 de març de 2019, ha resolt que les despeses corresponents al desenvolupament del procés urbanitzador d’un terreny no constitueixen el preu d’adquisició dels terrenys i s’està discutint si la inflació s’hauria de tenir en compte a efectes de calcular el valor d’adquisició.
Totes aquestes qüestions s’han d’unir al fet que el legislador encara no ha regulat en l’àmbit estatal com s’ha de determinar si existeix o no increment de valor. Mentre aquesta modificació legal no es produeixi, cada Ajuntament valorarà amb els seus propis criteris les proves aportades pel contribuent i l’èxit o fracàs d’un recurs contra la plusvàlua municipal dependrà de l’òrgan judicial a qui correspongui resoldre’l.
