El RDL 16/2020 declara l’agost com a mes parcialment hàbil, amplia els terminis per a presentar recursos i permet la creació de Jutjats especials per a conèixer procediments associats al coronavirus
Tot i les previsions de la nova norma l’activitat judicial seguirà paralitzada fins que finalitzin les pròrrogues de l’estat d’alarma
L’activitat judicial del país fa 45 dies que està pràcticament paralitzada. La disposició addicional segona del Reial Decret 463/2020, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, va establir una suspensió de gran part dels terminis processals fins que l’última de les pròrrogues perdés vigència, la qual cosa, segons ha anunciat el President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, podria allargar-se fins al 24 de maig de 2020.
Per pal·liar l’impacte d’aquest aturament de l’Administració de Justícia s’ha promulgat el Reial Decret Llei 16/2020, que entra en vigor demà 30 d’abril de 2020, i adopta diverses mesures que tenen una doble finalitat: procurar una sortida àgil a l’acumulació de procediments suspesos per la declaració de l’estat d’alarma i prevenir l’augment de litigiositat conseqüències de les mesures extraordinàries adoptades. A continuació els presentem les més rellevants:
1. L’agost serà parcialment hàbil
La declaració del mes d’agost com a judicialment hàbil era una mesura que s’anava anunciant des de feia dies i que ha comportat un enfrontament de posicions entre el Ministeri de Justícia i el Consell General de l’Advocacia Espanyola, que el passat 26 d’abril va emetre un comunicat en què manifestava el seu rebuig total a l’habilitació del mes d’agost en els Jutjats i Tribunals. L’òrgan representatiu dels 83 Col·legis d’Advocats que hi a Espanya enten que habilitar l’agost seria “ineficaç” i “tindria un efecte contraproduent, doncs comportaria la suspensió de múltiples actes processals davant les dificultats de portar a terme actes de comunicació i la més que probable incompareixença de justiciables, testimonis, pèrits, etc.”.
Finalment, però, el Govern espanyol no ha tingut en compte les recomanacions del Consell General de l’Advocacia Espanyola i, en l’article 1 del RDL 16/2020, ha disposat l’habilitació parcial del mes d’agost de 2020, concretament dels dies 11 a 31, exceptuant dissabtes, diumenges i festius (el dia 15, Dia de la Verge de l’Assumpció, cau en dissabte).
2. L’activitat judicial segueix aturada
L’entrada en vigor del RDL 16/2020 sembla que no comportarà, encara, la represa de l’activitat judicial. No se’n fa cap previsió expressa al respecte però, en l’exposició de motius es determina que la finalitat de la norma serà “procurar una sortida àgil a l’acumulació de procediments suspesos per la declaració de l’estat d’alarma quan es produeixi l’aixecament de la suspensió”. Per tant, sembla que fins que no finalitzin totes les pròrrogues, la suspensió no finalitzarà i, per tant, l’activitat de l’Administració de Justícia no tornarà a la normalitat.
De moment, el passat 24 d’abril de 2020 es va publicar al BOE el Reial Decret 492/2020, que oficialitza la tercera pròrroga de l’estat d’alarma fins al 10 de maig de 2020. No obstant, el President del Govern espanyol no descarta una quarta pròrroga, que d’adoptar-se, allargaria la situació d’excepcionalitat fins, com a mínim, el 24 de maig de 2020. Per tant, la posada en marxa total de l’Administració de Justícia sembla que es retardarà fins a finals de maig.
3. Canvis en els terminis
Segons l’article 2 del RDL 16/2020, un cop aixecada la suspensió, els terminis processals es comptaran des de cero. És a dir, el primer dia del còmput serà el següent dia hàbil a aquell en el que deixi de tenir efecte la suspensió del procediment. Així doncs, no es tindran en compte la part dels terminis que hagi transcorregut abans de la declaració d’estat d’alarma, és a dir, anteriorment al 15 de març de 2020.
A més, la mateixa disposició estableix que els terminis per a l’anunci, preparació, formalització i interposició de recursos contra sentències o altres resolucions que posin fi al procediment que s’hagin notificat durant el període de suspensió o es notifiquin en els 20 dies hàbils següents a l’aixecament de la suspensió, quedaran ampliats per un termini igual al previst per a la seva corresponent llei reguladora. Així, per exemple, per a interposar un recurs d’apel·lació contra una sentència civil que es notifiqui en els períodes assenyalats, el termini no serà de 20 dies, tal com preveu la Llei d’Enjudiciament Civil, sinó de 40 dies, és a dir, el doble.
Aquesta mesura s’adopta per a assegurar que els advocats tindran temps de presentar tots els escrits necessaris per a garantir el dret de defensa dels seus clients, així com garantir que, una vegada aixecada la suspensió, no es col·lapsin les plataformes.
4. Jutjats especials pel COVID-19
Una altra de les mesures rellevants adoptades pel RDL 16/2020 és la creació d’òrgans judicials que coneguin exclusivament procediments associats al COVID-19. L’article 24 i 25, que són el que regulen aquest assumpte, són totalment inconcrets, ja que només estableixen que el Ministeri de Justícia, previ informe del Consell General del Poder Judicial i prèvia audiència preceptiva de la Comunitat Autònoma afectada, podrà transformar òrgans judicials que estiguin pendents d’entrada en funcionament en òrgans judicials que coneguin només processos associats amb el COVID-19 i que els jutges que s’encarregaran d’aquest òrgans seran designats pel President del Tribunal Superior de Justícia corresponent. En cap cas es disposa què s’entén per “procediment associat al COVID-19” ni quina serà la dinàmica de funcionament d’aquests òrgans.
5. Mesures de seguretat
El RDL 16/2020, en línia amb moltes altres disposicions adoptades durant la crisi sanitària, adopta una sèrie de mesures, que hauran de contemplar-se en els Jutjats i Tribunals durant la resta de l’estat d’alarma i els tres mesos següents, destinades a garantir la seguretat en el treball de funcionaris i operadors i evitar nous contagis.
La més rellevant és la celebració d’actes processals i deliberacions de manera preferentment telemàtica, excepte en l’àmbit penal. A més, s’estableixen torns de treball de matí i tarda per als funcionaris per tal de garantir la distància de seguretat i evitar concentracions de personal. Pel que fa a l’atenció al públic, serà telefònica o per correu electrònic, essent presencial només en casos en els quals fos necessari. Per últim, es preveu la possibilitat de limitar l’accés del públic a les actuacions orals i es dispensa als advocats de l’ús de togues en les audiències públiques.
Per a més informació contacti’ns telefònicament, per correu electrònic o a través de la pàgina web del despatx. Els nostres especialistes estan a la seva disposició.
