L’article 55 de la Constitució de 1978 no permet que l’estat d’alarma suprimeixi drets fonamentals com la llibertat de circulació
La vulneració de les prohibicions previstes al Reial Decret 463/2020 sense que intervingui cap ordre d’un agent de l’autoritat podria no ser objecte de sanció per vulneració del principi de tipicitat
El passat 15 de març de 2020 el Consell de Ministres, per segona vegada des que es va promulgar la Constitució l’any 1978, va declarar l’estat d’alarma per a fer front a la pandèmia del coronavirus. La principal mesura que va adoptar va ser la supressió de la llibertat de circulació, que ha provocat la imposició de sancions a alguns dels qui s’han saltat les restriccions.
La necessitat sanitària d’adoptar aquestes mesures és inqüestionable, però des d’un punt de vista jurídic el Reial Decret 463/2020, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis ocasionada pel COVID-19, conté una redacció que podria provocar, depenent les circumstàncies del cas concret, la nul·litat de les sancions imposades per no respectar el confinament.
Vulneració del principi de tipicitat
L’ordenament jurídic espanyol exigeix que les sancions i la facultat sancionadora estigui subjecte al principi de tipicitat. Això vol dir que ha d’existir en la llei una descripció clara de la conducta que comporta la sanció i una delimitació de la sanció en si mateixa. El Reial Decret 463/2020 estableix una sèrie de conductes prohibides però no estableix cap conseqüència sancionadora a la vulneració de les prohibicions i remet a l’article 10 de la Llei Orgànica 4/1981, que, a la seva vegada, de manera genèrica, estableix que “l’incompliment o la resistència als ordres de l’Autoritat competent en l’estat d’alarma serà sancionat d’acord amb el disposat a les lleis”.
Aquesta doble remissió legal, la inconcreció de la tipificació de les conductes punibles i les sanciones establertes, podrien ser un motiu determinant per declarar nul·les de ple Dret les sancions imposades, per vulneració del principi de tipicitat.
Això vol dir que totes les multes imposades per saltar-se el confinament són susceptibles de ser declarades nul·les? No, en cas que es desobeeixin les indicacions que un agent de l’autoritat pugui donar per tal de complir les mesures contemplades al Reial Decret 463/2020, la sanció seria vàlida.
En aquest sentit, la secció segona del Capítol V de la Llei Orgànica 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa) preveu el règim aplicable per castigar la desobediència o resistència a l’autoritat o els seus agents, que en els casos més greus pot arribar a multes de 30.000 euros. A més, si la conducta de desobediència estigués tipificada al Codi Penal com a delicte, la pena podria arribar a l’any de presó.
De totes maneres, els agents de l’autoritat no tenen carta blanca per a actuar com els hi sembli. L’ordenament jurídic espanyol exigeix que les actuacions de les forces de seguretat de l’Estat estiguin subjectes al principi de legalitat. Per tant, no es permeten les actuacions injustificades o discrecionals, ni tan sols en situació d’estat d’alarma.
No obstant, totes aquestes consideracions haurien de ser contemplades pels jutjats i tribunals de la jurisdicció contenciós-adminstrativa per tal que es resolgués, en cada cas concret, sobre la nul·litat o no de la sanció imposada.
Extralimitació constitucional
L’article 116 de la Constitució espanyola permet declarar l’estat d’alarma mitjançant un decret del Consell de Ministres que no és necessari que ratifiqui el Congrés dels Diputats: només es necessita la seva autorització per a prorrogar-lo, però no per a declarar-lo. Per tant, el Legislatiu deixa de tenir rellevància i es produeix una concentració de poders a l’Executiu.
Amb l’objectiu d’evitar situacions d’abús s’estableixen dos tipus diferents de limitacions a l’actuació del Govern: una de caràcter temporal, doncs no pot durar més de 15 dies prorrogables, i una altra de caràcter material, ja que es prohibeix que s’adoptin mesures que, per exemple, suprimeixin drets fonamentals,tal com disposa l’article 55.1 de la Constitució.
No obstant això, l’article 11 de Llei Orgànica 4/1981, que desenvolupa la regulació de l’estat d’alarma, el d’excepció i el de setge, disposa que si es podria limitar la circulació de persones o vehicles en “hores i llocs determinats”. El Reial Decret 463/2020 estableix una prohibició general d’ús de la via pública preveient determinats supòsits excepcionals. Perquè tal restricció estigués emparada constitucionalment no s’hauria de fer una prohibició generalitzada, sinó que caldria indicar els casos concrets en els quals la llibertat circulatòria quedaria restringida. Per tant, la declaració d’estat d’alarma s’extralimitaria des d’un punt de vista constitucional.
La finalitat de l’estat d’alarma és millorar la coordinació entre institucions i forces de seguretat en tot el territori, no suprimir drets fonamentals com la llibertat de circulació. És per això que podria no ser l’instrument adequat per a adoptar mesures d’aquesta entitat. Si s’arribés a apreciar algun dia l’extralimitació constitucional del Reial Decret 463/2020 les sancions imposades als ciutadans podrien ser declarades nul·les.
De totes maneres, no és tan fàcil que es donin aquestes circumstàncies. Després de la declaració d’estat d’alarma per la vaga de controladors aeris, el Tribunal Constitucional va dictar la Sentencia 83/2016, que estableix que el control jurisdiccional d’aquesta figura jurídica no podia dur-se a terme pel poder judicial de forma directa, la qual cosa suposa una avocació de competència en el seu favor.
Per tant, per tal que es declari la inconstitucionalitat de la declaració d’estat d’alarma caldria que s’impugnés davant del Tribunal Constitucional, cosa que encara no s’ha fet ni sembla que acabi duent a terme algun partit polític, diputats, senadors o altres institucions legitimades per presentar recursos de inconstitucionalitat, sobretot si tenen en compte criteris d’oportunitat política.
Així doncs, l’única via per tal d’obtenir un pronunciament del Constitucional al respecte, seria plantejar una qüestió de inconstitucionalitat per part dels tribunals ordinaris, d’ofici o a instància de part, quan hagin de conèixer sobre la nul·litat de les sancions imposades en cas que tinguin dubtes sobre si l’aplicació d’aquesta disposició normativa vulnera els drets fonamentals de la persona en el cas concret.
En cas que s’acabés declarant la inconstitucionalitat del Reial Decret les conseqüències jurídiques no només abastarien les sancions imposades per no complir el confinament, sinó que podrien arribar a tenir efecte en les mesures de caràcter econòmic adoptades i podrien generar responsabilitat patrimonial, civil i penal de l’Estat.
Tot i això, seria fins i tot temerari aventurar-se a preveure què passarà amb la possible nul·litat de les sancions, encara queda un camí molt llarg per recórrer abans no es pronunciïn els tribunals en aquest aspecte.
