La nova normativa permet acollir-se a la mesura fins al 9 de maig de 2021 i ja no requereix que la vulnerabilitat econòmica sigui sobrevinguda pel COVID-19
Es permet que la mesura es pugui sol·licitar en el desnonament per precari, en els processos de tutela sumaria de la possessió i en els d’efectivitat de drets reals inscrits
El decret preveu una compensació pels arrendadors en els casos en els quals l’Administració sigui incapaç de trobar una alternativa habitacional
El passat 23 de desembre de 2020 es va publicar el Reial Decret-Llei 37/2020, també conegut com a ‘decret antidesnonaments’, que amplia els supòsits en els quals es poden suspendre els llançaments d’habitatges habituals de persones econòmicament vulnerables i aprova la prohibició d’efectuar talls en els subministraments bàsics com la llum, l’aigua o la calefacció.
Fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa només es podien suspendre els desnonaments de persones amb vulnerabilitat econòmica sobrevinguda a conseqüència de la pandèmia de COVID-19. L’article 1 del Reial Decret-Llei 37/2020 ha suprimit aquesta restricció i ha ampliat la mesura a les “persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica no puguin trobar una alternativa habitacional”.
La suspensió dels llançaments com a mesura extraordinària per a fer front a l’emergència social derivada del coronavirus estava previst que finalitzés el pròxim 31 de gener de 2021, però el Reial Decret-Llei 37/2020 ha prorrogat la possibilitat de sol·licitar-la fins a la fi de l’estat d’alarma, és a dir, fins al dia 9 de maig de 2021.
Més processos judicials
A través de l’article 1 bis, el Reial Decret-Llei 37/2020 ha introduït la possibilitat de sol·licitar la mesura a altres procediments com el desnonament per precari, els de tutela sumària de la possessió o els que tinguin per objecte l’efectivitat dels drets reals inscrits. Fins ara, la mesura només es podia sol·licitar en els desnonaments derivats de contractes de lloguer subjectes a la Llei d’Arrendaments Urbans, és a dir, el desnonament per falta de pagament o el d’expiració de termini contractual.
No obstant, és requisit indispensable (perquè es pugui aplicar la mesura en aquests altres procediments judicials) que el desnonament sigui d’un habitatge que pertanyi a una persona jurídica o física titular de més de 10 habitatges. Si es compleix aquesta condició i el sol·licitant pot acreditar la seva vulnerabilitat econòmica, en aquests processos, el jutge té la facultat de decretar, previ informe de Serveis Socials, la suspensió dels llançaments o desnonaments, però tenint en compte paràmetres com l’extrema necessitat de l’entrada o permanència a l’habitatge o la cooperació per a trobar alternativa habitacional.
No sempre s’acorda la suspensió
En aquells casos en els quals es pretengui suspendre un desnonament d’un immoble ocupat que constitueixi la vivenda habitual o segona residencia d’un propietari persona física, no es té en compte el nombre d’habitatges dels que sigui titular, la mesura no es podrà acordar. Passa el mateix en els supòsits en els quals sigui titular de l’immoble en qüestió una persona jurídica, però estigui cedit a una persona física que tingués allà el seu habitatge habitual.
Si l’entrada o permanència a l’immoble és conseqüència d’un delicte o si existeixen indicis de que s’està usant per a activitats il·lícites tampoc es podrà aplicar la suspensió del desnonament. A més, si l’entrada en l’habitatge és posterior a l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 37/2020, és a dir, el 23 de desembre de 2020, no serà possible acordar l’aplicació de la mesura.
Compensació als arrendadors
La DA 2ª del Real Decret-Llei 37/2020 contempla la possibilitat de compensar als arrendadors afectats per la suspensió extraordinària de desnonaments i llançaments sempre que l’Administració, en el termini de 3 mesos des de la data d’emissió de l’informe de Serveis Socials, no hagués trobat una alternativa habitacional per als sol·licitants de la suspensió.
La compensació serà la quantitat resultant de sumar al lloguer que correspondria a un habitatge de l’entorn en el qual es trobi l’immoble, les despeses de l’habitatge que l’arrendador pugui acreditar que ha assumit. Aquest import s’haurà de multiplicar pels dies que transcorrin des de l’acord de suspensió fins a aquesta s’aixequi o finalitzi l’estat d’alarma. Això només serà així si la quantitat resultant no és superior a la renda que venia percebent l’arrendador. Si ho és, la compensació consistirà en la renda deixada de percebre durant el període de suspensió.
En
aquells casos en els que el desnonament es supenguin en base a l’article 1 bis
del Reial Decret- Llei, és a dir, quan les persones llançades fossin
precaristes o okupes, per a que els arrendadors puguin obtenir la compensació
que fixa la DA 2ª no només hauran de transcórrer tres mesos sense que
l’Administració trobi una alternativa residencial, sinó que, a més, haurà
d’acreditar-se que la suspensió els ha causat un perjudici econòmic per
trobar-se l’habitatge ofertat per a la venda o l’arrendament de forma prèvia a
l’entrada en l’immoble.
Si necessita assessorament o per a més informació contacti’ns a través de la nostra pàgina web, per correu electrònic o telefònicament.