L’article 701 del Codi Civil espanyol permet atorgar testament davant de tres testimonis en supòsits d’epidèmia.
L’ordenament successori català exclou expressament els testaments atorgats només davant de testimonis
Al llarg del segle XIX, coincidint amb el procés codificador, Espanya va patir els efectes de la pandèmia del còlera, la qual cosa va motivar la incorporació, l’any 1889 en la primera versió del Codi Civil espanyol, de l’article 701, que establia una modalitat testamentaria específica per a casos d’epidèmia. Sorprenentment, en ple 2020, aquest precepte, que fa més de 131 anys que no s’aplica, ha adquirit una gran notorietat a causa de la crisi sanitària del coronavirus.
Tot i que pot semblar que aquesta disposició és l’opció més adequada per a manifestar l’última voluntat, atès que el confinament decretat des de fa més d’un mes limita les possibilitats del testador, la llei catalana no permet la seva aplicació, ni tan sols de forma subsidiària. Això no vol dir que durant aquesta crisi sanitària no es pugui atorgar testament, al contrari, tot i les condicions actuals els testador pot optar per diverses alternatives, sinó que no pot fer-se per la via de l’article 701 del Codi Civil.
En què consisteix?
Aquest precepte permet que, en cas d’epidèmia es pugui atorgar testament “sense intervenció de Notari”, si es fa davant de tres testimonis majors de 16 anys que, això sí, han de ser idonis. I com es determina si són adequats o no? A través de l’article 681 del Codi Civil espanyol, que estableix que han d’entendre l’idioma del testador i tenir la capacitat de discerniment suficient per a desenvolupar la tasca testifical. A més, com que es tracta d’un tipus de testament obert, l’article 682 impedeix que puguin ser testimonis els hereus o legataris del testador, el seu cònjuge o els parents de fins a quart grau de consanguinitat i segon grau d’afinitat.
L’antiguitat d’aquest precepte, que, tal com hem explicat, estava concebut per afrontar els brots de còlera que assolaven Espanya durant el segle XIX, es fa palesa en l’excepció de l’article 702, que preveu que “el testament serà vàlid encara que els testimonis no sàpiguen escriure”. El fet que aquest requisit no s’hagi modificat al llarg dels anys, dóna una clara idea de les poques vegades que s’ha aplicat aquesta disposició.
L’aplicació ha estat tan escassa que la seva interpretació pràcticament no ha estat delimitada per la jurisprudència. De fet, tan sols hi ha un pronunciament del Tribunal Suprem en relació amb el testament per epidèmia: en Sentència de 10 de juliol de 1944 va determinar que aquesta disposició no era susceptible de ser aplicada en un context de guerra civil.
El Codi Civil estableix que el testament atorgat d’acord amb la forma prevista a l’article 701 només estarà vigent fins dos mesos després que hagi cessat la pandèmia. Si malauradament el testador moris durant aquest període, el testament serà ineficaç si dins dels tres mesos següents no s’acudeix al Notari competent per a elevar-lo a escriptura pública.
Per últim cal tenir en compte que seria vàlid l’atorgament d’aquest tipus de testament tant de forma escrita com de forma verbal, ja que l’article 64.3 de la Llei del Notariat disposa que és vàlid el testament atorgat mitjançant un suport de gravació de so o vídeo.
Perquè no és aplicable a Catalunya?
La raó principal per la qual aquesta forma testamentaria no està vigent a Catalunya és perquè la norma aplicable no és el Codi Civil, sinó que és el Llibre IV del Codi Civil de Catalunya. En tot cas, les disposicions de dret comú s’aplicarien de manera subsidiària, i només en el supòsit que el dret successori català no regulés expressament alguna qüestió, la qual cosa no passa gaire sovint doncs l’ordenament jurídic català és molt complet en aquesta matèria.
A més, l’article 421-5.3 del Codi Civil de Catalunya prohibeix expressament els testaments atorgats exclusivament davant de testimonis. Per tant, el testament per epidèmia, que permet testar davant de només tres testimonis majors de 16 anys, és una forma testamentaria contrària a una disposició expressa de la normativa catalana. Per tant, ni tan sols podria aplicar-se subsidiàriament.
Aquesta prohibició evidencia la voluntat que sempre ha tingut el legislador català de simplificar i clarificar el tràmit d’atorgar testament. Al llarg del segle passat i fins l’actualitat s’han anat produint diverses modificacions amb l’objectiu comú de facilitar la successió testada. Una de les més significatives va ser la de l’any 2009, que va establir la regulació aplicable avui en dia amb l’entrada en vigor del Llibre IV del Codi Civil català, deixant sense efecte el Codi de Successions de 1991. Aquest canvi de normativa va suprimir la possibilitat d’atorgar testament davant de rector, eliminant així la competència històrica de l’Església Catòlica en matèria de successions i limitant la tipologia dels testament a només dos: el notarial i l’hològraf.
Encara que la regulació catalana només contempli dues formes d’atorgar testament, segons el que disposa l’ordenament successori català, el testador té múltiples possibilitat per a testar durant la crisi del coronavirus, la qual cosa, a més, és molt recomanable, doncs en cas de no formalitzar-lo és la llei qui s’encarrega d’ordenar la successió. A més, segons la normativa catalana el testament és una figura jurídica essencialment revocable, per tant, la persona pot anar modificant o atorgant nous testaments a mesura que les seves circumstàncies vitals i patrimonials canviïn.
Per a més informació sobre com tramitar el testament o si desitja assessorament per a organitzar la seva última voluntat contacti’ns telefònicament, mitjançant la pàgina web o per correu electrònic. Som especialistes en successions i dret hereditari.